casa adormida que descalça la casa,
vent amainat a la falda del vent.
Aigua represa, temps, inici d'aigua,
vida ajornada en el record de vida,
fred que a les mans ablaneix el seu fred.
Ventre partit a la boca del ventre,
arrel que enfonsa i beu, boca i arrel,
dol de la carn que desvesteix el dol
del temps teixit a l'esquena del temps,
llunes de blanc que segueixen les llunes
del port obert entre els braços del port.
Teresa Pascual (El temps en ordre, 2001)
“La Biblioteca de la Universidad de Madrid durante la Segunda República y la Guerra Civil
-
No puedo decir que las tesis doctorales sean mi género literario preferido,
pero he leído algunas. Se espera de ellas que desmenucen al mínimo nivel un
t...
Fa 1 dia

0 comentaris:
Publica un comentari