3 de març de 2013

Falciots d'Ocata*

Platja de la Barceloneta (Barcelona)
Respira la pluja que es dibuixa a la finestra,
música subtil que se'm desfà pels vidres,
sons petits que els felins observen,
i jo retinc l'estona
perquè esdevinc imatge d'un paisatge:
reflectida en la cortina del temps.
Responc al clímax de l'aigua per aproximar-me
a la mobilitat quieta,
amb les partícules d'olors que m'acosten
pels camins que la pluja ha pres,
petjades d'aromes que la pluja no oblida.

*és un dels poemes de Falciots d'Ocata


Joana Bel. El risc de l'aigua i del silenci, 1990