Tot poema bo és una mena d'utopia A l'estat poemàtic, s'ha esvaït qualsevol opressió per la rebel·lió de l'art, una és la del mecenatge lliurat pel dictador de l'ofici al proletariat consonàntic i a l'aristocràcia vocàlica. A l'estat poemàtic, les síl·labes viuen confortables dins les llars de les paraules, i l'estret veïnat es fa cada vegada més amical als fàcils carrers de la sintaxi. A l'estat poemàtic, qualsevol govern és perfecte, atorgat, com és, pel poder de la gramàtica als habitants del poema. Bryan Martin Davies, dins, Poesia gal·lesa actual, 1992 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
18 de març 2013
L'estat poemàtic
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada