14 d’abril de 2013

Súper bon noi

Sant Jordi, fresc de San Zeno, Verona
M'he provat ja tantes malles i m'he disfressat de tot.
Que és que ja no sé com fer-ho per ser el teu super-heroi.
Sense màgia ni poders, vull guanyar-te mica en mica,
I és que qui acaba vencent és el que més pedra pica.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable,
per poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el jedi del carrer
el de les petites coses
el qui no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa.

Salvar el mòn cada matí,
ajudar a la gent que passa
- Senyor, no vagi per aquí!
- Senyora, això pesa massa!
Fer lluïr bé el català
que és una bona feinada
que s'han de fer bé les "es"
i les el·les geminades.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
d'arreglar immediatament
tot alló que no funciona
i no ser mai un d'aquells
que només se'n recorda
de Santa Bàrbara quan trona.

Per la doble identitat,
amb un casco ja tirava.
Però acabava ensopegant perquè el vidre s'entelava.
Li vaig demanar a ma mare, una màscara de cuir.
Però la pell se m'irritava tan bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa perquè sempre vesteix més.
Però em van fer per desgràcia el repunt a l'inrevés.
I amb els calçotets per fora, no em deixaven entrar enlloc….
I jo capficat rumiava:
potser t'ho has treballat poc.
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Superheroi, Super Bon Noi,
i ser el gendre que volen les sogres.
Superheroi, super cofoi,
que sap que les bones accions
son aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa,
que de més verdes en maduren.

No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi.

Els Amics de les Arts