2 de juny de 2013

Senders


Olorem el verd,
la cruesa de llum,
gemecs del primer sol a les Agudes,
camines tu davant amb pas lleuger,
jo em perd enmig l'esclat de tants silencis:

un balanceig de fulles als turmells,
el bressoleig constant de presents ocres.
M'adorm el pensament l'indecís vol
d'un pobre ocell que tem de no saber
tornar-hi al niu sense prendre la molla:
el mapa de penombra familiar,
la brúixola del bosc sense diademes;
batecs d'un ara escrit fora del marge,
dues mans de memòria com la pedra.

Del buit de fam brolla el viatge:
el teu camí el meu, la veu, la senda.



Isabel Garcia Canet. L'os de la música, 2010