1 de juliol de 2013

El goig de caminar

Concert per la Llibertat, 29/6 per Teresa Grau Ros
Jo no sé per qui tocava
la campana del meu cor:
per la terra fonda i blava
i a la posta, que era d'or;

per la olor de la ginesta,
i el cel dolç i cristal·lí.
Bo i tenia aire de festa
cada herbeta del camí.

I jo duia el cor als llavis
i es tornava una cançó.
Feia riure els arbres savis
i l'ocell festejador.

El meu dol ja no em feria
i tenia un gust de pa.
Queia la malinconia
amb el goig de caminar.

I l'amor era l'estrella
tota blanca, què s'encén.
L'olivera, de tan vella,
m'endolcia el pensament.

Si la fosca era arribada
tot el cel feia claror,
i naixia l'estelada
com la veu de la cançó.

El dia 22 (4 gener1924):4
BC ms.4396, f. 1, text mecanografiat

Anna Maria de Saavedra.
Obra poètica, 1919-1929, 2001

2 comentaris:

Sàlvia ha dit...

M'agrada molt la selecció de poemes que hi fas. Faig un grapat de descubriment. Felicitacions, Teresa, i molt bnon estiu.

Besadetes

teresa ha dit...

Gràcies! Bon estiu.