Aproximació a l'art d'Apel·les Fenosa,
en homenatge
A Elvira Farreras i Joan Gaspar,
amics meus de sempre.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que soc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada