Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de juliol 2015

Les mallerengues

Polls de Parus caeruleus al niu a Olost
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" 
i que és la més bonica de totes), 
són els menuts defensors del bosc  i del jardí 
i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses 
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador 
se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".


(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.

29 de juliol 2015

El cant

Un cant per a una pàtria.
Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio,
us ho dic amb les lletres ben rentades,
esmolades de fresc -no fóra cosa
que us agafés desprevinguts-:
un cant per a una pàtria.




(Fragment)



Josep M. Llompart. La terra d'Argensa, 1990
Pr.: Joan Oliver

26 de juliol 2015

Des de les Closes, I

Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.

Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells

Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.

Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.

Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990


24 de juliol 2015

Endevinalla

Japanese Fairy Tale Series per Teresa Grau Ros
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.



Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985

18 de juliol 2015

Perspectiva

Si t'allunyessis una mica,
el meu amor creixeria
com l'aire entre nosaltres.

Si t'allunyessis molt,
t'estimaria amb les muntanyes i les aigües
i les ciutats
que ens separen.

Si encara t'allunyessis
un horitzó,
al teu perfil s'afegirien el sol,
la lluna i mig cel.




Marin Sorescu. Per entre els dies. 2013

Traducció: Corina Oproae i Xavier Montoliu

Pròleg: Francesc Parcerisas

17 de juliol 2015

Amistat

I passem d'un dia a l'altre
la placidesa dels mots
i el combat de la mirada.




Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995

14 de juliol 2015

Veu

Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.

Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.





Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995

12 de juliol 2015

On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.



Núria Albó, dins,


Aire i llum, 1986

Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta

Capvespre al Vallès

Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.




Laia Ferret, dins,


Aire i llum. 1996


Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Montse Ginesta


dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama

Yamdrok Tso per Luca Galuzzi [CC BY-SA 2.5 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5)], via Wikimedia Commons
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.

El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.

Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009

Finestra al mar

Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.




Josep Lleonart, dins,

L'aigua. 1989


Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.

10 de juliol 2015

Les paraules

Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l'amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
¿no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?

No volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
i en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.



Joana Raspall. A compàs dels versos. 2003

Il·lustracions: Oriol Moret

09 de juliol 2015

La mare sorra

     A Jaume Bassegoda

 

La blancor segueix desfent-se
en farina de constància
a l'areny de la badia
i, cos a cos, les onades
trenen remor de corol·la
fins que el sol les desajunta
amb la seva espasa jove...



Fragment del mig.


Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg de Llorenç Soldevila.



05 de juliol 2015

Et vaig invocar en el temps

Et vaig invocar en el temps,
Elohim,
perquè em donessis ales.
A casa tenim la taula parada.
A fora, reverbera el balbuceig
d'una recerca, d'un desig.
Al tàlem,
alfa i omega es confonen
en el guany per la llum.



Cinquena visió, X


Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2006

Trobada amb una desconeguda

Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.


Sharon Olds, dins,



XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015

Traducció: Dolors Udina

Estiu

Spiral staircase. Vienna, Austria, Western Europe per Mstyslav Chernov (Self-photographed, http://mstyslav-chernov.com/) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via la Wikimedia Commons
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S'inclina més el gra,
La roja rosella.

Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S'apaga al camp.

Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit.

Callada brilla l'espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L'apagava.

Nit sense vent, sense estels.

Georg Trakl. Obra poètica, 1990


I - amb les mans de dins

Passeig amb bicicleta per Teresa Grau Ros a Flickr
amb les mans de dins
ho deixa dit

i amb la veu dels ulls

___

que no hi ha mots
sinó
d'enllà d'enllà

les coses



Fragment



Víctor Sunyol. De ser només. 2013