28 de febrer de 2016

I amunt puja

Les Orgues et le Canigou au crépuscule
I amunt puja i més amunt,
com aucell de branca en branca:
d'aqueixa cova damunt
una altra en veu de més blanca

Mes com la puja de grat,
troba curta tota escala;
per un cor enamorat
cada pas és un colp d'ala.

De sobte un raig de claror
sa pujada fa més dolça,
sent càntics entre verdor
i rierons entre molsa.

De la cova singular
la carrossa és a l'entrada,
que es desclou al dia clar,
com una porta que es bada.

Porta d'or de l'Orient
llavors de l'aurora bella
lo sol anava naixent,
com la flor que s'esbadella.

Del Canigó gegantí
Gentil en la cima es troba,
davant d'un quadro diví
que tots los sentits li roba.


(Fragment)


Jacint Verdaguer. Canigó, 1967