poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen,
dels qui riuen mentre corren i no esguarden mai
endarrera, dels qui floreixen en una hora de delícia
sense sentit i es marceixen en un moment sense
recança.
No seguis silenciosament, desgranant el rosari de
les teves llàgrimes i dels teus somriures passats...
no et deturis a recollir els pètals caiguts en la nit
darrera, no cerquis les coses que t'eludeixen
volent-ne conèixer l'amagat sentit... deixa allà
on són els buits de la teva vida perquè brolli
la musica de llur pregonesa.
Rabindranath Tagore. Trànsit ; seguit de Present d'enamorat. 1962
Traducció de Maria de Quadras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada