Lo taronger floreix,
tot ell és flaire;
la flor del taronger
perfuma l'aire.
Amb son preuat perfum
l'oreig s'adorna,
parteix ben lluny amb ell...
mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
oh vida mia!,
baixem al jardí junts
al caure el dia.
Brandant lo taronger,
al vent s'inclina,
i una ruixada en cau
de tarongina.
Correm sota el brancall,
ma companyona,
i et teixirà la flor
blanca corona.
Correm, que el taronger
perfuma l'aire!
Correm... que el mes de maig
no dura gaire!
Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 de maig 2016
CANÇÓ DE MAIG
Etiquetes de comentaris:
flor del taronger,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
jardins,
maig,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
Molas [Joaquim 1930-2015],
perfum,
poesia perfumada,
tarongers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada