26 de juny de 2016

Dedicat a una xiqueta estimada: en record de les daurades hores d'estiu i el xiuxiueig del mar

Guarnida com un noi per fer tasques de noi,
  Envanida amb la pala: i no se'n sap estar,
Reclama, pel seu goig, sobre un genoll cofoi,
  Tendra, el conte que a ell li agrada explicar.

Roïns esperits del bram i el combat frenètic,
  Ulls orbs per a un ésser tan senzill i tan pur,
Dilucideu, sorruts, si és un viure poc ètic,
  Estes hores, o bé el buit més trist i més dur!

Carinyosa xiqueta, parla i calma l'ira
  Hostil d'uns cors apartats d'un mot consonant.
Ah! Sortós aquell qui posseeix la guspira
  Tan dolça de l'estima del cor d'un infant!

Aneu, penses properes, no em domineu més!
  Wou! Treballaré dies plens i nits en vetlla-
Amb els records brillants del mar, i el sol encés,
  Yups! Que percaçaran els meus ulls en revetlla!