10 de juny de 2016

LA NENA QUE CAMINA SOTA ELS ARBRES

La nena que camina sota els arbres
no té res més que ,
el pes de la seva trena,
un fil de cançó a la gorja.
Canta sola
i salta pel carrer; no sap encara
que mai un bé més gran no el tindrà pas
que aquell xic d'or vivent damunt l'esquena,
que aquell goig a la gorja.

A nosaltres, que no tenim cap més
felicitat fora de les paraules,
i no aquell foc encès, i no la molta
esperança que fa gran el seu cor,
si no és demanar massa, arrabasseu-nos
primer la vida que aquell únic bé.

Camillo Sbarbaro

(trad.: Maria Àngels Anglada)



Reduccions : revista de poesia, juliol 2010, núm. 97, p.55