20 de juliol de 2016

GARROFERS

Esteu dormint fa segles, una vida
fecunda i reposada, sense presses,
esbiaixant al vent vostres pereses,
oferint cada estiu gala complida.

Ara viviu en mi. Per la ferida

on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.

Venerables gegants, verda mainada

com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència

entre una parla de verdors amigues,

sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.


Jaume Bru Vidal (1922-2000), dins,


Els arbres a la poesia catalana, 2007