17 de juliol de 2016

MEDITERRÀNIA

Estàs gitada
al meu costat.
El cap es recolza
al coixí, una mica en alt
per a llegir més còmoda.
Una música calma,
de fruita fresca o de vi de gel,
acompanya aquest matí
de llum sense meandres.
Per què la mar
és ara la paraula que esclata,
l'inesperat ocell en el balcó,
l'ona convulsa que evoques?
És el teu cos.
És la teua pell
que diu l'aigua i m'ompli el bol
de la mirada.
Hi ha un horitzó de sols
i una cala que només coneix
un pescador de fortuna.
Una flaire de pi
que ens puja les cames, una mà
de seda entre els replecs de la brisa.
Secreta Mediterrània,
carn de la sal, freda
entre les dents, intensa esgarrifança,
tota la vida que en tu estime.


Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005