5 de juliol de 2016

Pedra del sol

Panical blau per Albert Torelló a Flickr
Era, el teu cos,
pedra del sol.
Un doble espill, la lluna.
La nit, un clam secret.
I els braços, en la fosca,
un canemàs d'argent.

Àvids ulls resseguien
el perfil del record...
Les mans s'endormiscaven
al cim dels dos turons.

Llavis d'argila fresca,
pupil·les d'aigua i sal!
Es gronxava la lluna,
rient, al doble estany.
Als límits de la plana
hi ha un turó molt baix.
Sota la fina gespa,
la flor del panical.

Prou coneixia, dona,
el tímid senderó...
Llaurava, a les palpentes,
roderes amb coloms.
Un doble espill, la lluna.
El cos, pedra de sol.


Jordi Pàmias,