26 d’agost de 2016

CANÇÓ D'ENONE

              A Núria Espert


Veig glatir de llavis

que no s'obriran, 
secs d'una dolenta
set d'aigua de mar.

Ja des de trenc d'alba

s'arboren cavalls.
Al bosc, galopada
mort esdevindran.

Dorm. Oblida l'illa

on naixies. Saps
com tan sols boirina
se'ns tornen els anys.

Fidels ulls vigilen,

han endevinat:
cap als blaus asfòdels
no vulguis anar.

Fa la llum mirada

dring de prim cristall.
Segueix solcs de relles,
l'aire dels canyars.

Caven les aixades

dejorn en els camps.
Vent daurat passeja
per tots els rials.

Falcons urpejaven

llargs camins solars.
Les ferides altes
vessen claredat.


Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna, 1995