28 d’agost de 2016

COMETA

En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.
Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,
el vaivé li penjava de les sabates i ajudava
a dibuixar seguicis, com títols que s'obren per mengecar
el camp, delimitar per files madures de vestits,
una ala folrada que no podria alçar-la en absolut,
sols podria volar per si mateixa, lliure amb l'esperit.
Un regal esplèndid
de la vida i d'ella, raspallada de tota calma
i fora, les abstraccions insinuades de la boca,
no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.
Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d'aigua
i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.


Les Murray. Poemes subhumans, 2000