6 d’agost de 2016

El món és teu

Attesa d'Angela La Rosa (Catània) per Teresa Grau Ros
Mentre tu esperes el teu dia,
el teu moment, la teva hora de glòria
creues els dits i t'encomanes
a un destí que mai arriba, ai vida.

El temps fuig per no tornar
mentre tots fem altres plans,
tot comença amb un sol pas
i l'únic rumb possible és endavant.

Ei, avui el món és teu
la vida no s'espera
pren impuls i sent
que avui el món és teu
no miris mai enrere
cavalquem el temps.

Que no hi ha exactes, ni perfectes
sols miratges que ens enceguen, promeses.

Les millors coses, les més bones,
les que no tenen mesura, ja són teves.

Des que neixes fins que mors
hi ha una brúixola al teu cor,
pren-la i viu cada segon
com si fos l'últim dia en aquest món.

Ei, quantes cançons hem deixat de cantar
per la por a desafinar.
Ei, quantes ocasions hem deixat escapar
digues-me qui ens les tornarà.
Ei, quantes emocions hem deixat de sentir
per temor a ser ferits.
Ei, quantes veritats hem callat com covards
potser és l'hora de canviar.


Catarres. Big bang, 2015