1 de novembre de 2016

Bob Dylan no parla: camina

...I quan finalment es llança a escriure,
en pocs anys fa un seguit espectacular
de cançons de poesia forta, amb sentit,
misteri, intenció, belles imatges, el plaer
físic de la llengua, idees noves i metàfores
noves. I una dicció sorprenent, també.
Són cançons en què Dylan, alhora que
controla perfectament els fils de l'art
de la composició, es deixa dur per una
ànsia de lirisme extrem que sembla
que l'hagi de cremar viu, que l'hagi
de convertir en una silueta ballant, 
retallada contra el mar, seguint sempre
més el senyor del tamborí, que potser
no és altre que el mateix Mark Twain.
Les cançons de protesta de seguida
deixen lloc a cançons de pura i dura 
constatació. I sempre, sempre, cançons 
d'amor. I d'antiamor, de les quals és 
també especialista. I cançons que són
novel·les. I més...


Enric Casasses. Bob Dylan no parla: camina. Ara.cat. Suplement arallegim, dissabte, 29-10-2016.