5 de novembre de 2016

Les gavines i el temps

                                                    a Marguerite Duras, i.m.


somia la vella dama a trouville.

amb un rerafons de gavines fosques,
somia: jo vaig ser bella.
i totes les paraules són belles
ara que han estat dites.

cau la nit a trouville,

on mai no hem estat,
i puc veure els ocells de salnitre
i la mar molt trista.
cau la nit a trouville
i totes les paraules
que han estat dites
són el nostre passat,

anirem a trouville

i veurem les gavines fosques
i els ocells de salnitre
com pedres d'un altre món.
i sabrem que el temps
habita les paraules
que el diuen.


Anna Montero, dins,

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999