26 de desembre de 2016

Nadal

No ens deixem atordir per les falles humanes
ni pels tràgics sotracs de l'entorn.
Ja ho sabem: formem part d'un procés imparable
on caduquen uns mons i en sorgeixen de nous.

Grans de sorra, cruixim al sorral infinit
de la platja on la llum de l'etern ens destria
garbellant la matèria, polint l'esperit.
Així cal agrair tant el goig com l'angoixa,
fruits del gran privilegi de viure i sentir.
Ens arriba Nadal com un cant d'esperança
que no es perd: a l'ENLLÂ cap rialla, cap plor,
mentre AQUÍ hi hagi algú que sofreix i que estima
i algú altre que vol confortar-lo amb amor.

Compartir, estimar i enyorar les absències...
són tresors que Nadal sap posar-nos al cor.

                                                             2003



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013