10 d’abril de 2017

Montserrat, deixeu que tots sardanegem...

 Deixeu que tots sardanegem
     com vostres penyes,
 i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.

 Ens apleguem entorn de Vós
        amb l'alenada   
del vostre maig i amb l'abrivada
     de la tenora de so cabalós.

  Mare de Déu de Montserrat!
       Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
   de la inefable i ardent Trinitat.

  Flames de goig en contrapunt.
         Passos, compassos,
 delit del cor que passa als braços
i el pensament que  se'n va cel amunt.

       Ai, flabiol! Ai, tamborí!
           Deu-nos l'entrada,
    que ja la verge, enamorada,
  sent a la falda com salta el Diví.



Manuel Bertran Oriola
                    abril 1959

Poemes montserratins, 1997