Quan l'ànima escolta
tot parla el parlar més viu
i la remor més somorta
s'explica i ens diu;
les fulles de la riba
conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
xiuxiuegen rabents;
vents i valls i núvols,
per on Déu ha passat,
revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
quan l'ànima escolta!
Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000
Traducció de Ferran Bach
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 d’abril 2017
Quan l'ànima escolta
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
ànimes,
conversar,
dir,
escoltar,
explicar,
fotografies,
fulles,
Gezelle [Guido 1830-1899],
Grau Ros [Teresa 1959-],
núvols,
persones,
remors,
rieres,
Torà,
valls,
vent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada