21 de juny de 2017

ESDEVENIR

                    "...e ço que·m fuig incessantment acas
                  e·m fuig aço que·m segueix e m'aferra."
                                          JORDI DE SANT JORDI


Esdevenir en el camí imprecís
cap a algun lloc, talment la papallona
fent via amb singladura vacil·lant;
com l'esclafit incert, fugint frenètic,
arrabassant seny i teulades, foll.
Vivim, i els fets són fets mentre flueixen:
així el torrent que, en l'agitació
del temporal, s'obre camí perdent-se;
així el somni que transporta llum
als ulls des d'una nit que bull, efímera,
i ens fa ser temps i, amb tot, intemporals;
també els petons que, amb fatiga amorosa,
estrenyen, llacen, i tallen l'alè;
així la tos d'un fill fent-se abraçada,
de la memòria força constant.
Fred i escalfor, olor i fortor, la terra;
tot és rebre i donar, bescanviar,
captius que som d'instants i trencadures.
Així l'ensopiment, l'amor, l'ocell,
tumor i carn, profunditats marines:
tots m'habiteu i us deshabito tots,
que allò que em fuig incessantment acaço,
fugint d'allò que em vol, sempre, aferrar.
Saber esperar, fer vida als intersticis,
de l'obertura franca al tancament,
i de l'andana a la fi del viatge.
Sento xisclar falcies al cel blau,
veig feinejar els meus pares al terrer
i l'estelada nit no m'és repòs.
Mudar, modificar, desfer i refer.


Jordi Sala Morell, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm 107 (juny 2016)