No tremolis de fred. No tremolis de res.
Joan Vinyoli
Avesat al glapeig de les hores
tot se'm fa auster quan tu
m'apropes a l'antiga mar,
als densos itineraris del foc i del temps.
On aniré advers dins el boscatge?
Les hores petites assaonen.
Elles guarden moments perduts,
oblidats
a l'obaga de la vida i el somni.
Abriguem-nos i no deixem de mirar endins,
al fons.
En cada u de nosaltres,
l'ombradiu vespre
germina com roca primigènia.
Joan Fortuny. El gest de l'alba, 1992
Joan Vinyoli
Avesat al glapeig de les hores
tot se'm fa auster quan tu
m'apropes a l'antiga mar,
als densos itineraris del foc i del temps.
On aniré advers dins el boscatge?
Les hores petites assaonen.
Elles guarden moments perduts,
oblidats
a l'obaga de la vida i el somni.
Abriguem-nos i no deixem de mirar endins,
al fons.
En cada u de nosaltres,
l'ombradiu vespre
germina com roca primigènia.
Joan Fortuny. El gest de l'alba, 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada