Ulls que miren serens,
que fan pessigolles a l'ànima.
Ulls profunds i bells,
com un llac en calma.
Ulls com estels.
Sortós aquell, aquell
qui s'emmiralli en ells.
Pere Asensio. Alosa o el llenguatge dels ocells, 2003
Pr.: Rosa Fabregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada