Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adell [Joan-Elies 1968-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adell [Joan-Elies 1968-]. Mostrar tots els missatges

30 de juny 2018

Diccionari d'ús

No sé d'on he extret el sentit
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.

Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.



Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer

23 de gener 2016

Gavians a l'Alguer

Kaio hankahoria (Larus michahellis)
El cor s'aquieta i la ment es calla
quan miren als ulls de la muralla
de la punta del moll al llarg del far
gavians que viatgen en vol planar.

De la volta celeste fan vela en el vent
portant el record d'elevat sentiment
pels grans moments dels segles d'història,
testimonis alats de la memòria.


(Fragment)



Enzo Sogos, dins,

31 de maig 2014

El nom

Dit de tu el meu nom
és un altre:
el bell nom que sempre
he desitjat.
En boca tua
fa música la veu
i l'escolto encantat.
Un altre esdevinc...
un dèbil però sempre
quan el carinyós so
del meu nom
ixi suau
dels tous llavis
de mare, de germana, d'esposa.
L'encontre amb la pau.



Rafael Sari, dins,

La tercera illa, 2013
Ed. Joan-Elies Adell

17 d’abril 2014

Música de serenades


Alghero sunset

Música de serenades
que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.

Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.

No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,

i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...



Antoni Bal·lero de Càndia, dins,

La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013)2013

Ed. Joan-Elies Adell


07 de febrer 2014

Les ciutats oblidades

Lectors en una llibreria per Teresa Grau Ros
La furia della confessione,
prima, poi la furia della chiarezza.
PIER PAOLO PASOLINI

De tant en tant em tornen les ciutats

que he visitat per uns quants dies (no he arribat
a ser-hi mai més d'una setmana sencera).
M'apareixen d'imprevist quan fullejo
un llibre de la biblioteca, on la data
de la compra està ben anotada, pensant
que així podria posar ordre amb més facilitat
a la vida. Recordo llavors, sense gaire esforç,
la llibreria concreta d'un carrer imprecís,
la disposició de les prestatgeries,
el racó dels llibres de semiòtica, les seccions
dedicades a teoria literària i a poesia
italiana més actual. Em ve també
la mirada a penes entrecreuada amb una jove
estudiant que portava el llistat de lectures
obligatòries entre les mans.


(Fragment)




Joan-Elies Adell. La degradació natural dels objectes, 2004

13 de novembre 2010

Signe de colonització


Com si d'una casualitat
es tractés, hi descobreixo les restes
d'un vaixell, ancorat a la riba
d'una platja tropical. No és
aquesta vella embarcació rovellada
vora mar el que t'ha posat neguitós,
sinó els teus ulls maldestres
que encara es creuen capaços
de catalogar-ho tot, arbitraris,
en nom de la civilització.

No tingues por, admet-ho,

és la teua voluntat qui es nega
a la comprensió, al lliscament
entre interrogants. A rebre sense
excuses un sacseig profund
que qüestiona la nostra posició
benestant. Qui no mira el mar
no l'entén. Qui no mira amb els ulls
de l'altre no els sent.




Joan-Elies Adell. Un mateix cel, 2000,

dins, Imparables : una antologia, 2004