¿Te'n recordes, Maria,
del casal solitari?
El safareig dormia
sota el tell centenari.
Camins silenciosos
pel jardí, abandonats.
Dins l'entrada, polsosos
i en filera, els retrats.
¿Te'n recordes, Maria,
cap al tard, l'horitzó,
quan pel pla s'estenia
el toc d'oració?
Del jardí a la vorera
suaument lliscava el riu.
El camp d'or sembrat era
de blaves flors d'estiu.
I el bosquet, on un dia
passejàrem plegats...
¿Te'n recordes, Maria,
d'aquells dies passats?
(Devers 1840)
Alexei Konstantinovitx Tolstoi,
Antologia de poesia russa, 2006 ; trad.: Guillem Nadal
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrover Thomàs [Gerard]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Adrover Thomàs [Gerard]. Mostrar tots els missatges
17 d’agost 2009
¿Te'n recordes, Maria,
Etiquetes de comentaris:
Adrover Thomàs [Gerard],
flors,
jardí,
Maria,
Nadal [Guillem 1911-1976],
poesia de la memòria,
safareig,
tell,
Tolstoi [Alexei Konstantínovitx 1817-1875]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)