Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bordons [Glòria]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bordons [Glòria]. Mostrar tots els missatges

01 de gener 2019

Jardineria

Camellia japonica 'Lady Vansittart' per Leonora (Ellie) Enking a Flickr
He disposat grups de plantes a tres nivells
diferents. L'inferior, entre els dos últims versos,
el componen plantes de forma arrodonida.
Separat, al cinquè vers un segon agrupament
de plantes, retallades, de forma més allargada.
El superior està instal·lat damunt el primer vers.
El to verdós del conjunt s'anima amb tot de camèlies
que es confonen amb la gamma de verds
i que donen flors blanques.



Pr.: Glòria Bordons

11 de desembre 2017

Flor

  Flor   flor     flor     flor      flor

       flor     flor     flor     flor

             flor    flor      flor

                   flor    flor

                        flor
       Vas de terrissa de forma  
       cilíndrica i sense nanses.



Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1922, 2007
Pr.: Glòria Bordons


25 de novembre 2017

De cambra

Joan Guinjoan Musica Of Cambra Trio Kandinsky Columna Musica per iClassical Com a Flickr
Tres sonates per a violí i piano
Dues per a violoncel i piano
Dues per a clavicèmbal i piano
Tres trios amb piano
Un per a piano, violoncel i trompa
Un per a piano, clarinet i violoncel
Tres quartets de corda
Dos quartets per a corda
Un quintet per a piano
I un altre per a clarinet i quartet de corda.


Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons

28 de desembre 2015

ELEGIA

                 Me llamo barro aunque Miguel me llame.
                                                 El rayo que no cesa

Miguel Hernández era un gran poeta.
Va néixer a Oriola, el 1910, fill d'un pastor.
Les nostres biblioteques s'honren amb l'ample foc dels seus
     llibres:
Perit en llunes. 1933.
El llamp que no para. 1936.
Vent del poble. 1937.
Durant la noiesa va fer de pastor
i va cultivar la terra.
No va marxar, doncs, pels camins amples de la vida.
Tenia un gran caràcter.
Els seus assassins el van deixar morir a la presó, el 1942,
amb sentiment del poble d'Espanya.
Matinejava amb el dia i li agradava de constatar
que, al cor, no li creixen potes.
Escrivia com canta el rossinyol perquè va néixer mestre
per a la poesia.
De dia s'enfilava pels arbres.
De nit tancava la porta del carrer i s'asseia en un racó per
      conversar.
La seva obra sobreviurà i serà llegida.

Gravo el seu nom a l'escorça d'un arbre.

14 de juliol 2013

03 de juny 2013

24 de desembre 2011

El futur de l'aire

-Tants anys d'experimentacions ja són prou anys
perquè l'experiència s'hagi de donar completa.
Ara, doncs, prou experiències. Ara, a fer el balanç
i a treure'n les conseqüències.


Joan Brossa. La memòria encesa, 1998

11 de desembre 2011

Energia neta

¿Com ho hem de fer per transferir
a mòbils importants l'energia destinada
als mòbils mesquins?
Acostumem a saber algun temps després
allò que havíem d'haver fet a temps.


Joan Brossa. La memòria encesa, 1998

30 d’agost 2010

A la poesia

Oh Poesia, emmotlla en els avenços
L'orgull de poder dir company o pàtria;
Els rics detalls han envelat les fustes
Dels brots del cant.


Cada hora modifica't, Poesia;
Fes campejar severa fantasia
Amb l'escalfor de l'esperit del poble
Del meu país.


L'art del carrer on has estat bastida,
L'escultura del ferro que afaiçones,
No han d'ésser un quadre mort. De vida intensa
Forja el record.


Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca,
Poetes de la mel i la melassa,
Capells de copa groga i cementiris,
Productes bords.


Treu-te la cucurulla dels diumenges,
Posa't a lloc i reparteix els gustos
Per al coronament d'un goig estètic
Amb vida al fons.


Sigues mestressa amb seny en la manera
De referir-te als homes i a les coses;
Constant corrent de brisa, ret justícia
A pobres flors.


Torna, amor meu, integra't a les vides,
Uneix les fletxes a la senzillesa;
Deixa de banda els fòssils de les bèsties
Fets de més tro.


Enrotlla't al meu cos. Però il·lumina,
Com el feix lluminós d'una lent clara,
La molta empenta d'aquest sol concepte:
La Llibertat.


Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978, 2001

Intr.: Glòria Bordons