Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brel [Jacques]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brel [Jacques]. Mostrar tots els missatges

29 d’octubre 2012

El clar país

Amb el sol que és molt blanc 
sobre el mar que és molt blau,
amb uns núvols molt blancs 

dalt del cel que és molt blau
i rius que inútilment,
volen fer dolç el mar,
rius mols secs, molt hostils, 

amb el cor ple d'atzar,
amb pluja per atzar, 
amb algun cop de vent,
amb el trot sobre el mar 
del llevant inclement,
EL CLAR PAÍS, EL MEU.


Tot de vells campanars,

entre cases i camps
i tendríssims palmons
el Diumenge de Rams.
Tot de cares de sants 
pintades amb traç fort,
que lluiten contra el temps 

a cavall de la mort.
I camins plens de pols 

per on ve indiferent,
la brisa de l´oest, 

la llum del sol ponent.
EL CLAR PAÍS, EL MEU.

Amb pobles i ciutats,

que de Roma han nascut,
amb homes jornalers 

portats pels trens del sud.
Quan la parla és un clam, 

quan la parla és un fet,
quan el poble és memòria 

i el dret a viure un plet.
Quan la brisa és somrís

quan el vent és discret,
quan el vent ve del sud,

quan tot esdevé quiet,
EL CLAR PAÍS, EL MEU.




Jacques Brel, dins,

Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999

Edició: Núria Feliu