Sota la noble expandida tendresa dels arbres de França, consirós vora el curs just i fidel dels seus rius, he volgut donà' a l'abundància del cor una antiga regla que l'acordés amb el pudor de la veu. Arribareu sense mi a la pàtria expectant, ... Carles Riba, dins, Solc: Literatura catalana amb textos comentats..., 1980 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casals [Glòria]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casals [Glòria]. Mostrar tots els missatges
07 de setembre 2014
Endreça
Etiquetes de comentaris:
arbres,
arribades,
Casals [Glòria],
Catalunya,
Llanas i Pont [ Manuel],
Mataró,
Òmnium Cultural,
Pinyol i Torrents [Ramon],
Riba [Carles 1893-1959],
Soldevila [Llorenç 1950-],
tendresa
30 d’abril 2014
A Blanes en sa festa
Del cim de les muntanyes on me trob davalla al mar un bon desig de festa. Tot està mut i immòbil aquí dalt i és tota inquietud la mar brunzenta. Aixís per vostra festa, gent del mar, vos trameto un alè de la pau meva; poseu-lo en mig del bull del vostre goig, i veureu com la festa temperada encara en torna bella. Cauterets, juliol de 1906 Glòria Casals. Joan Maragall: carnets de viatge, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
Blanes,
Casals [Glòria],
Cautarés,
desig,
festa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
muntanyes,
pau,
persones,
poesia marítima,
Torelló [Albert]
21 d’abril 2014
Joan Maragall : carnets de viatge
Gran caminador; observador subtil; amb una finíssima intuïció de vegades esquitxada amb un punt d'ironia; hereu, pel que fa a la interacció home-paisatge (i per altres coses) del Romanticisme; compromès amb el territori i la seva gent, Maragall va saber aplicar com ningú la mirada ciutadana -urbana- als paisatges del mar i de les muntanyes i també com ningú va ser generós i crític, benèvol i lúcid amb la seva ciutat. Al lector (Fragment) Glòria Casals. Joan Maragall, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
caminar,
Casals [Glòria],
Catalunya,
compromís,
crítica,
generositat,
ironia,
lucidesa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirada,
muntanyes,
paisatges,
persones,
Universitat Pompeu Fabra,
viatges
17 d’abril 2014
Sitges
Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.
Fragment.
Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
activitats,
art,
artistes,
Casals [Glòria],
Cau Ferrat,
construir,
cultura,
immensitat,
Maragall [Joan 1860-1911],
modernisme,
organitzar,
persones,
Sitges,
viatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)