Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll [Jaume (Coll Llinàs)]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coll [Jaume (Coll Llinàs)]. Mostrar tots els missatges

22 d’abril 2016

En un museu arqueològic

             EL VISITANT

Sembla que sou de nissaga divina.
¿Què vau manar i on vau ésser enaltit?

                  L'ÍDOL

Jo soc un déu que, voltat de ruïna,
a poc a poc perdé seny i sentit.
Cert que altre temps uns destins governava;
¿cel o muntanyes?, ¿la mar o una font?
Però, sabeu, tot record se m'esbrava:
crido molt feble: ningú no respon.


Josep Carner. Llegendari. 1999

29 de desembre 2014

Desembre pairal

De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.

Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.

Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.



Josep Carner. Poesia. 1992

18 de maig 2014

Saleta de piano

Unes mans roges sobre el piano.

Bata esllanguida. Vals convulsiu.
Obra de lassos santideguixis,
Wagner s'irrita, Mozart somriu.

Auques i ventalls, Torreta, núm. 140, dins,

Josep Carner. Poesia. 1992

07 de maig 2014

El noble do

Banyoles - Detall del llac
                                     A Ada S. Glickman 



Puix m'heu lliurat, senyora, per amistat fidel,
un llibre de poemes del vell país del Cel,

 me n'aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,
vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 allà seran els versos, al caire d'un safir,
fulloles i brotons moguts per un sospir.

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,
encara vull saber i encara desaprendre.

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.
I perquè passi un signe de mi damunt l'estany,

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa
(on, tota amagadissa, l'eternitat es posa),

 perquè em dibuixi un ròdol -a penes nat, perdut-
en l'aigua del silenci i de la solitud.



Josep Carner. Cor quiet, 1992

29 d’abril 2014

Canvi

Apple Blossoms
La pluja cau amb un goig de gatzara
i de biaix corre el sol entremig;
una pomera, de flors tota clara,
       pensa que és d'or cada esquitx.

Els elements barrejaren llurs tresques
i l'un amb l'altre, saltant, es confon;
corren, s'empaiten; amb crits i juguesques
        rejoveneixen el món.

És l'un mortal consirós, l'altre canta.-
Mentre, a ple sol, ve un ocell a fer niu,
sobre un esbart que recula i s'espanta
         hi ha un núvol negre que riu.

Josep Carner. Poesia, 1992

29 d’octubre 2012

Un enuig



Un enuig, un enuig és una cosa
que un hom no vol pensar-hi, però ho vol;
és, entre celles, una estranya nosa;
ell ens fa fer ganyotes a la rosa
i donar cop de colze a un raig de sol.

I sols s'allunya, i l'ànima en reposa,
quan en l'esguard que frec a frec se'ns posa
veiem caure una llàgrima en secret,
penedida del mal que no ens ha fet.


Josep Carner. Cor quiet, dins, Poesia, 1992


04 de maig 2011

Desmai

Nymphaea
L'arbre més dolç en cada primavera,
únic que besa el front del pensatiu,
el desmai de mil plomes, deixa caure
fines llàgrimes blanques en el riu.

Tot s'ha acabat, l'amor i les trescades.
Un núvol de rodones aflonjades
s'alça damunt del sot.
Quatre vespes, feixugues, s'arrosseguen
damunt la mel, ja tota minsa al pot.

Josep Carner. Arbres, 2004