Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conflent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conflent. Mostrar tots els missatges

24 d’abril 2023

El Conflent de maig

Al maig el Conflent és un mar tot verd.
És un mar fet d'herba i de rama nova;
cada any, en poc temps, el pla n'és cobert
i després l'onada assalta la roca.

En el regadiu la flor del pomer
mou del cap dels dits una airosa escuma,
quan ja, més avall, lluu el cirerer
el corall del fruit a sota la fulla.

El vaixell tot blanc del gran Canigó,
tota vela estesa, a punt de partença,
sembla esperar al port que el vent sigui bo
per trencar l'amarra i assajar la dansa.

Damunt d'aquell mar l'aire és tan lleuger,
que li cal uns prats per donar-li forma;
passejant-se mans al llarg de l'herbei,
s'ajau amb delícia en un clot de coma.

El Conflent de maig em fa el somni verd,
de capoll florit i de fulla tendra;
de la primavera hi duu tants secrets,
que només un faune el podria entendre.



Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà

30 d’abril 2017

Los dos campanars

...
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

...

Als catalans de França



Fragment.




Jacint Verdaguer. Canigó. 1944



27 de desembre 2013

Elegia del Conflent

Petit Train Jaune de la Cerdagne
Torna l'enyorament d'aquella terra
      de pomeres i prats,
oliveres al flanc de blanes comes
      i d'altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
      del curs lent de la Tet
i l'argentina veu de la campana
      venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre'm!
      D'un meu amor bressol,
fet del perfum tenaç dels teus camps pulcres
      i del benigne sol
que savi va pintant les teves gràcies
      amb un pinzell tan fi.
Fet de cançó de riu i d'hores calmes
      per un ample camí...
Torna l'enyorament... Amb passa lenta
      m'endinso pel record
tan dolç i tan punyent com una rosa
      que em reposés al cor.
I veig a dintre meu altra vegada
      aquell rostre estimat,
i et veig a tu, país, com un bell somni
      perdut en ser abastat.


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

04 de desembre 2011

Tan clar tenia el braç

Diada de Sant Jordi  (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Tan clar tenia el braç quan, riallera,
donava el pa, l'aigua o la sal,
que hom pensava en la neu de la gelera.
Son pas era una dansa natural.


Era filla de Grècia per son pare

i per sa mare filla de Conflent,
i bosc avall li encenien la cara
les mil roses del vent.



Josep Sebastià Pons. Cantilena. 1979

03 de maig 2011

Ton tresor

SNCF 17367 @ Vinça
Ubi enim thesaurus tuus


ibi est et cor tuum. Mateu,6,21


On tens lo tresor,
allà tens lo cor.

Si tens lo tresor en terra,
ton esperit volador
perdent les ales s'hi enterra.
Si tens lo tresor al Cel,
mentre ací de fulla en fulla
lo temps com flor te despulla,
allí dalt naixes estel.

On tens lo tresor,
allà tens lo cor.



Jacint Verdaguer. Poesia, v. 2, 2006