Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.
Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,
i als ulls badats s'ajoquen els ocells.
Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,
per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Du [Fu 712-770]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Du [Fu 712-770]. Mostrar tots els missatges
30 de juny 2015
Contemplant el Mont Tai
Etiquetes de comentaris:
Du [Fu 712-770],
Ferraté [Joan 1924-2003],
Mont Tai,
muntanyes,
núvols,
ocells,
poesia sublim,
verd
26 de maig 2012
La bona pluja d'una nit de primavera
La bona pluja sap triar el seu temps:
és primavera quan tot ho fa créixer.
Seguint el vent, oculta entra en la nit.
Calant el món, cau fina i sense fressa.
Camins del camp, i negres tots els núvols,
barques del riu i encès un sol fanal:
a l'alba veus el sòl rogenc xop d'aigua
i amb flors pertot la Ciutat del Brocat.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu. 1992
Etiquetes de comentaris:
alba,
calar,
Chengdu,
ciutats,
claredat,
créixer,
Du [Fu 712-770],
Ferraté [Joan 1924-2003],
flors,
fressa,
món,
persones,
pluja,
primavera,
temps
Subscriure's a:
Missatges (Atom)