Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges

22 de juliol 2022

Quatre estacions amb toronja a les Terres de l'Ebre

Primavera blava
sota un ametller,
curullades branques
de flors de paper.

Un sol de rialles
i nens al carrer,
amb la fruita dolça
serrada a les dents.

Dormen a la soca
les filles del vent.
Trulls abassonats
d'astorat vermell.

I arriba la nit:
feixuc reguitzell
d'olives rodones
penjades al pit.

Tota la natura
relligada a un riu,
vessador de vida,
trobador furtiu.

I, de la toronja,
ja no en puc dir res,
que el poema acaba
per excés de pes.



Imma Penna, dins,


Coordinació de l'edició a cura de Núria Grau
Estudi introductori a cura de Pere Poy
Il·lustracions de Santi Alfonso

23 de març 2013

Un raig de sol

Mai la simplicitat
d'unes volves de pols,
podran ombrejar
la lluminositat
que desprèn 
un raig de sol.
Ni una mirada maligna,
ni un somriure falç,
ofegaran un alè de vida,
ni esborraran 
unes paraules sinceres,
que abracen la immensitat
d'oceans d'aigües tranquil·les,
ni la bellesa infinita
d'un cel estrellat,
ni el color de mil primaveres,
ni la dolçor d'una veu,
d'uns llavis d'amor
recitant tots els poemes.



Glòria Fandos, dins,

Lletres de casa : antologia de poetes ebrencs al Serret Blog. 2009

02 de desembre 2012

Cap a Llevant

Cap a Llevant les maresmes cobertes pels senillars s'estenien encara 
fins a la mar: a la part oposada la verdor dels conreus havia envaït
ja tota la ribera. Una ampla extensió inabastable, una immensa 
planúria inundada de llum, sembrada ací i allà de casetes 
emblanquinades, desplegava ara la seva bellesa davant dels ulls, 
es dilatava devers tots els horitzons i moria a la part alta davant 
la línia obscura dels turons, poblats d'oliveres i garrofers, per on 
passava la carretera. Allí, a la vora d'ella, Amposta reposava invisible, 
meitat dels arrossars, meitat dels oliverars, a la vora de l'Ebre, 
amb les fàbriques d'elaborar arròs aixecant contra l'horitzó llurs 
altes xemeneies. Més enllà els turons suaus, amb llurs oliverars 
i amb els quadres de les vinyes en les vessants, anaven ascendint 
dolçament fins a perdre's al peu de les muntanyes que blavejaven allà al fons.


Fragment.




Sebastià Juan Arbó. Terres de l'Ebre. 1980