Qui fa de guia
és el més cec. Alçàvem
al sol les nines.
Per al llibre de salms d'aquests vells secs
Salvador Espriu, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
A cura de D. Sam Abrams
Qui fa de guia
és el més cec. Alçàvem
al sol les nines.
Per al llibre de salms d'aquests vells secs
Salvador Espriu, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
A cura de D. Sam Abrams
"Perquè comença
una petita vida
entre nosaltres,
avui us ho anuncien
el meu plor i aquests versos"
Vegeu com ja espatllàvem
la primera protesta.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1985
... hi ha una justícia més alta que la justícia
de la guerra i és la justícia de la convivència
i de la pau. Aquesta és la teoria política de
Salvador Espriu, no s'esgrimeix d'altra
al llarg de la seva obra.
Maria Aurèlia Capmany. Salvador Espriu. 1972
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
SALVADOR ESPRIU
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i no creïs esvorancs ni avencs
que separin i aboquin al suïcidi
a tot un poble que vol ser fidel
a la seva essència. I tampoc no deixis
que es replegui en rònegues ferides
ni s'encalli dins un temps obsolet.
Deixa'l que visqui obert al nord i al sud,
ben endins de la terra, ben enllà de la mar.
Accepta aquesta gent i aquesta parla
que quan digui t'estimo, pugui ser a tu a qui estimi.
No gosessis mai esborrar-li la boca
donat que també sap cridar i sap mossegar.
Deixa que perdi la rancúnia d'un reguitzell de greuges.
Deixa que creixi amb pau i llibertat.
Deixa que lliurement vulgui escollir-te.
Deixa que senti que tu també l'estimes.
Glòria Forasté Giravent, dins,
Metáfora : creciendo en poesía = Metàfora : creixent en poesia, 2020
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
De: El caminant i el mur, 1953
Salvador Espriu, dins,
Maria Aurèlia Capmany. Salvador Espriu. 1972
En la llei i en el pacte
que sempre guardaràs,
en la duresa del diàleg
amb els qui et són iguals,
edifica el lent temple
del teu treball,
alça la nova casa
en el solar
que designes amb el nom
de llibertat.
(Fragment de La pell de brau)
Salvador Espriu. Antologia poètica, 1978
Ed.: J.M. Castellet
|
Em feriren els estels
amb la més dolça ferida...
Posaven damunt dels brancs
la seva clara florida
mentre cantava la font
una suau melodia.
De la fredor de la nit
el teu braç em protegia.
No veia el teu rostre obscur
però els teus ulls els sentia
damunt dels meus ulls oberts
al misteri que ens havia
presos en l'encantament
d'aquella llangor divina...
Em feriren els estels
amb la més dolça ferida.
Amor, et creia tan lluny
i tan a prop que et tenia!...
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
Volia l'estel, collia l'espina. Tast de paradís, sols regust de mirra. Si volia el foc, ai cendra mesquina! Cercava la llum, tenebra venia. L'amor he cridat, dolor responia. Ell s'ha fet senyor de la meva vida. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |