Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farrés [Ramon 1962-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Farrés [Ramon 1962-]. Mostrar tots els missatges

31 d’octubre 2022

Creació

Cada matí en llevar-me
prenc possessió del món
-que em posseeix- amb la mirada;

comunió feliç
de dues transparències:
les meves còrnies i l'aire.

Qui va donar-me els ulls
no ho sé, ni el món que, cert,
se m'ofereix estrany i nu.

Tot el que sé és la llum
que els sentits m'il·lumina,
i el seu reflex, que, transformat,

projecto sobre el món
per recrear el paisatge
que a cada instant de nou em crea.


Ramon Farrés. El present constant. 2009

08 de juny 2018

deixa de refugiar-te

deixa de refugiar-te
en els licors de la melancolia
exposa't a l'aire tallant del matí


tira per la borda tot el llast

dels teus designis i concepcions previs
deixa't portar per aquesta alenada poderosa


tot el que flueix

ve el dia que es vessa
regalima es desborda



Ramon Farrés. El present constant, 2009

02 de juny 2016

t'adorms amb la lluna

t'adorms amb la lluna
et despertes amb el sol
i l'amor sempre hi és





Ramon Farrés. El present constant. 2009

31 de maig 2016

el maig t'ensenya

el maig t'ensenya
que el món és més verd
com més gris és el cel






Ramon Farrés. El present constant. 2009

Coberta: Atzavara, acrílic sobre tela
original de Pep Dengra

12 de març 2016

dolços capvespres de primavera

dolços capvespres de primavera
que no semblen preludiar cap nit
sinó un dia ensonyat de delícies



Ramon Farrés. El present constant. 2009

26 de maig 2013

Rapsòdia sobre la diversitat

Va ser un xinès, el primer que va veure-ho. -Quin xinès?
-Un de savi, se suposa. Devia ser vell, desconegut, amb
el cap pelat. No hi ha res, va dir, que sigui indivisible.
El temps li ha donat la raó. Tampoc les partícules, com
la vida en una gota d'aigua, no s'acaben mai. Es multipliquen
com els cap-grossos i les algues: wimps, neutrins estèrils,
partícules de Higgs, axions: cada dia una nova suposició.

Però no tan sols a la física, al meu pit també es produeix el
mateix que en un estany de peixos quan jo -altra vegada
aquest jo!-, a la meva caseta de fusta, a la meva cabana
adamítica, m'observo observant i reflexiono sobre el fet que
reflexiono.

Per no embolicar-me sense remei, recorro a una frase que
probablement torna a provenir d'un xinès -o era un japonès?-
i que talla les plantes enfiladisses de la reflexió com si fos
un matxet: La incompleció és bona.

(Fragment)



Hans Magnus Enzensberger, dins,

09 de juny 2012

fa sol

fa sol
un sol sense escalfor
ni ombra ni reflex

un sol abans que el dia
més pur que el brogit de la vida

fa
sol


Ramon Farrés. El present constant, 2009

10 de gener 2012

Naturalesa i art

Paisatge amb arbres i un camí (Torà) per Teresa Grau Ros
Quan un es pren el temps d'observar la natura amb calma i atenció, 
de seguida es fa evident que la natura és immensament superior a l'art, 
en tots els sentits: més complexa, més rica, més sublim.
I, ben mirat, com podria ser d'una altra manera si l'home 
no és altra cosa que una creació de la natura?


Fragment.



Ramon Farrés. Sobre poesia i sobre la meva poesia. 2008

27 de desembre 2011

El que sabem

Sabem que les estrelles ens miren,
que l'aigua ens fertilitza,
que la terra ens aguanta,
que som germans del llop i la cigonya,
que el mar no deixarà mai de llepar
la sorra de la platja,
que el foc és vida i és devastació,
que arbre i vent no es cansaran de batre's.

Sabem que sempre ho hem sabut
i mai no sabrem més que això.


Ramon Farrés, dins, Els marges. Núm. 85, 2008

18 de desembre 2010

El misteri

Qui ve a cuidar el jardí
de la torre tapiada?
Qui encén un foc a l'era
del mas abandonat?
Què ens vol assenyalar
l'escala que aboca
a la piscina buida?
Només els rat-penats,
obscurs en el seu cau,
proclamen el secret
de l'existència viva.
Qui pogués, ah, però,
desxifrar-ne el llenguatge?



Ramon Farrés. El present constant. 2009

15 de desembre 2009

Saber-la

Allò que més desitges
és tenir-la al teu costat
i t'has d'acontentar amb saber-la.

Però

com pots arrogar-te el dret a tenir-la?,
com pots voler-la encadenada
al teu costat?

Si ho penses bé, de fet,

a tot el que t'és lícit d'aspirar
és a saber-la.



Ramon Farrés. El present constant. 2009

15 de novembre 2009

Haikús del calidoscopi

aprofites cada instant
que el món baixa la guàrdia
per pensar en ella


el dia que ella et toqui

el teu cos vibrarà
amb una nota clara i sostinguda


l'estimes

arribaràs fins allà on sigui
amb ella


t'agradaria escoltar

aquesta música amb ella
res més



Selecció



Ramon Farrés. El present constant. 2009

10 de novembre 2009

AUF DER ERDE UND IN DER HÖLLE

Thomas Bernhard

Hi ha tanta pena al món, tan sofriment,
tanta ànima esqueixada,
tant cos martiritzat...!

No cal pas ser feliç,
només tenir un bocí de pa i un bol de llet
cada matí
i unes engrunes, ni que sigui, de tendresa,
per a saber-se afortunat
sobre la terra,
a l'infern.


Ramon Farrés. El present constant. 2009