Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Palau (Caldes d'Estrac). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Palau (Caldes d'Estrac). Mostrar tots els missatges

07 de març 2019

El nom de les coses

Les converses
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax...

Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.

Sentiments ?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada...

Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.



De: L'amor a Barcelona.1998


Marta Pessarrodona, dins


Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

24 de març 2018

Carrer de Setantí

Dormia amb ulleres.
Llegia molts somnis.



D'Homenatge a Walter Benjamin, 1989



Marta Pessarrodona, dins,


Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

Escrivim

                                    Nous écrivons
                                   pour nous souvenir
                      de ce que nous avons perdu
                                           Chaque parole
                                             est posthume
                                        ANISE KOLTZ



I si escrivim per recordar
allò que encara no sabíem?
No pas contracorrent:
seguint el curs de l'aigua.
Cada paraula és seminal.
Cada poema, un peix a la senalla.




De: El rastre de l'animal més lliure. 1994

Jaume Subirana, dins,



Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà. 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana

31 d’octubre 2017

Lectura

Plomalls blancs al Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
En uns versos xinesos
de fa mil anys el vent
espolsa canyes altes,
els núvols de ponent
enfosqueixen la tarda.
Barreja de presents,
nit i llum abraçades:
els fulls cauen pesants
a la copa i s'escampen
com el vi per les mans,
repetint la proclama
que la posta és germana
de l'alfabet de l'alba.


Jaume Subirana, dins,


Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol : 
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana


21 d’agost 2017

M'he despullat del tot

M'he despullat del tot
He llençat els meus joiells,
les meves robes. Ara camino nua
dins el meu cos que és únic.

Seguiu-me amb els vostres ulls
les vostres dents, les vostres mans
ben netes, les ungles ben tallades,
sense cap clivella, i el cervell
on creixen pensaments i idees
dins un espai tancat.

És el meu cos que us parla,
cada cop, cada fissura us diu
tot el que soc i he estat.

Us miro...
El meu amor és dens i
els somriures se m'escapen
de la boca i cauen
dibuixant cercles sobre rostres,
que resseguiu amb els dits.

No hi ha pas res més enllà
d'aquesta línia que s'escampa,
des d'uns llavis que volen estimar
i no saben altra cosa.



De: Foc a les mans, 1990


Montserrat Abelló, dins,



II Festival de poesia a l'Aire Lliure de Caldes d'Estrac, 2004. P. 11



Giga

ara no vull cap elegia
vull la dansa
el gir d'aixada que obre el solc
l'aigua que avança

al ple del sol
el ball del vent amb les roselles
i al vespre el vol dels ratpenats
i les estrelles

rostolls ressecs a peu descalç
i al bosc falgueres i pinassa
hivern i estiu a tomballons
tot s'acompassa

vull la cabana al garrofer
i ruscs i llodrigueres
vull els camins i el daltabaix
de les rieres

vull els replans on fa saó
la pluja antiga
que els pericons hi vessin el record
aquesta giga



Jordi Cornudella, dins,


Nit de poetes. Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes), 2009


Mare, no em renyis

Mare, no em renyis, sí, ja sé
que m'he fet vell,
però jo no he sigut!

Jo no he sigut, deia d'infant
ben protegit per les primeres clarors.
Per què no dir-ho ara, al recer,
de les primeres ombres?

Les joguines trencades per terra,
tot fet malbé, fill, no tens remei!
Mentida, mare,
ha estat aquell, no el veus com fuig?

I sempre aquell, mare, el mateix que et va desfer
el llit, el pare gras, el dimoni pelut
que ens roba la força i la bellesa.

Potser és just, no ho sé pas: li devíem
l'alè, la pell llisa i fresca, fins i tot
el goig immens d'estimar-nos.
Però jo no he sigut, mare. No em veus?, mira'm,
jo ja vinc
a poc a poc, amb bastó.



Màrius Sampere, dins,


Nit de poetes. Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes), 2009


20 d’agost 2017

De vegades

De vegades dius que no m'entens.
Te'n recordes del gelat de pebre blanc del tailandès?
Fred i calent, delicat i salvatge.




De La temperatura d'uns llavis. 2002



Teresa Colom, dins,

Nit de poetes, Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes)2008
Portada: Humanité, d'Alexander Calder

09 de juliol 2017

Grifeu

Monument: Grifeu de Josep Palau i Fabre al Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà) per Teresa Grau Ros
Aquest blau, aquest mar
com un ull tot mirada...
L’hipnòtic blau del mar
dreçant-se, nu,
per al combat amb Déu,
de tu a tu.
El mar té llances amagades,
exèrcits preparats,
fúria de vents a les entranyes.
El mar té soledats.
El mar és sol, en soledats
abruptes com muntanyes
màgia estol de soledats
orgull del mar, orgull del sol,
orgull del vent.
Orgull de l'orgue prepotent
que sona sol.
Distintament.
   Orgull de l'home amb el seu dol.



Josep Palau i Fabre


Grifeu, Llançà 22 d'abril de 2006

Passeig Marítim Josep Palau i Fabre (Llançà)