Tot poema bo és una mena d'utopia A l'estat poemàtic, s'ha esvaït qualsevol opressió per la rebel·lió de l'art, una és la del mecenatge lliurat pel dictador de l'ofici al proletariat consonàntic i a l'aristocràcia vocàlica. A l'estat poemàtic, les síl·labes viuen confortables dins les llars de les paraules, i l'estret veïnat es fa cada vegada més amical als fàcils carrers de la sintaxi. A l'estat poemàtic, qualsevol govern és perfecte, atorgat, com és, pel poder de la gramàtica als habitants del poema. Bryan Martin Davies, dins, Poesia gal·lesa actual, 1992 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gal·les. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gal·les. Mostrar tots els missatges
18 de març 2013
L'estat poemàtic
16 de març 2013
Quan el vent
Quan el vent verdeja, algues i mar, dits d'heura, les aigües són vidres al llac. Quan el vent grogueja, sorra i petxines, manolls de narcisos, la lluna s'amaga al llac. Quan el vent s'enrojola lluny en la mar, civada i pomes, focs s'encenen al llac. Quan el vent s'enfosqueix i el sol s'oculta dins els cellers del llac, trobaré de bell nou el que he perdut. Euros Bowen, dins, Poesia gal·lesa actual, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Bowen [Euros],
Eifion,
Gal·les,
Garcia i Raffi [Josep-Vicent 1961-],
llacs,
Manuel [Carme],
mar,
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)