Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa, els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de 1965 i començarem el nou any a casa. (Fragment) Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure, 1991, vol. 3 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris García Márquez [Gabriel 1928-2014]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris García Márquez [Gabriel 1928-2014]. Mostrar tots els missatges
18 d’abril 2014
Cercar les arrels
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
arrels,
Artís-Gener [Avel·lí 1912-2000],
besades,
Catalunya,
escriure,
García Márquez [Gabriel 1928-2014],
joia de viure,
optimisme,
persones,
Universitat Oberta de Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)