Tot poema bo és una mena d'utopia A l'estat poemàtic, s'ha esvaït qualsevol opressió per la rebel·lió de l'art, una és la del mecenatge lliurat pel dictador de l'ofici al proletariat consonàntic i a l'aristocràcia vocàlica. A l'estat poemàtic, les síl·labes viuen confortables dins les llars de les paraules, i l'estret veïnat es fa cada vegada més amical als fàcils carrers de la sintaxi. A l'estat poemàtic, qualsevol govern és perfecte, atorgat, com és, pel poder de la gramàtica als habitants del poema. Bryan Martin Davies, dins, Poesia gal·lesa actual, 1992 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garcia i Raffi [Josep-Vicent 1961-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garcia i Raffi [Josep-Vicent 1961-]. Mostrar tots els missatges
18 de març 2013
L'estat poemàtic
16 de març 2013
Quan el vent
Quan el vent verdeja, algues i mar, dits d'heura, les aigües són vidres al llac. Quan el vent grogueja, sorra i petxines, manolls de narcisos, la lluna s'amaga al llac. Quan el vent s'enrojola lluny en la mar, civada i pomes, focs s'encenen al llac. Quan el vent s'enfosqueix i el sol s'oculta dins els cellers del llac, trobaré de bell nou el que he perdut. Euros Bowen, dins, Poesia gal·lesa actual, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Bowen [Euros],
Eifion,
Gal·les,
Garcia i Raffi [Josep-Vicent 1961-],
llacs,
Manuel [Carme],
mar,
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)