La meva mestra

La meva mestra, una fada,
sense vareta en cap mà.
La seua veu vellutada
té el poder d'un talismà.
Quan hi ha un gran desori
i el silenci ha de regnar,
talla en sec el rebombori:
«Tot el món mut, cal callar!»
Les seues paraules màgiques
ens calmen en un no res,
en comptar del tres al zero,
amb veu dolça, a l'inrevés.

El món al revés. 2020

Poemes de Fina Girbés

Dibuixos de César Barceló

III Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí

Tu saps per què?

Fina Girbés. Que sonen els versos!, 2018
Il.: Julio Antonio Blasco

Xiula que xiula

Tanqueu portes i finestres
que el vent bufa enfadat.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
i pels clavills s'ha colat.

Espenta els núvols amb força,
se'ls emporta cap al mar.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el cel ennuvolat.

Enlaira les fulles seques
formant caragols alats.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el brancatge fullat.



Fina Girbés. Que sonen els versos!, 2018
Il.: Julio Antonio Blasco

Si de paraules boniques

Si de paraules boniques
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.

Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.

Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...

Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.

Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.



Fina Girbés. Poemes a la carta. 2011

Dibuixos d'Eider Eibar.

A la vora de la mar

A la vora de la mar
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.

De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.

Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.

Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.

Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!




Poemes a la carta. 2011

Poemes: Fina Girbés
Il·lustracions: Eider Eibar