Un vel de pluja
il·lumina el paisatge
estrany, inhòspit,
com el sol en eclipsi,
com la lluna a ple dia.
Així la teva
viva mirada muda
sempre tranquil·la,
companyia perenne,
neu clara que ens abriga.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Un vel de pluja
il·lumina el paisatge
estrany, inhòspit,
com el sol en eclipsi,
com la lluna a ple dia.
Així la teva
viva mirada muda
sempre tranquil·la,
companyia perenne,
neu clara que ens abriga.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Tríptic, I
Es diu del receptacle
el fons del qual és ple
de forats tots iguals
que permet separar
objectes desiguals:
en deixa passar alguns
i d'altres els reté.
Així, després de batre el blat
i separar el gra de la palla,
amb el garbell se'l llança enlaire
perquè en voleï la pellofa
i en caigui la brossa i les noses
i quedi el cereal ben net
a punt de l'envàs o la mòlta.
Si passes pel garbell dies viscuts
a grapats plens i els vas agabellant
deixant que el vent s'endugui els mals moments
i els malsons caiguin en la pols de l'era,
faràs bona collita de records,
de paraules, de cançons, gra de memòria.
Oriol Izquierdo, dins, Reduccions : revista de poesia. Núm. 104, p. 49 |
Aquest teu aire suau
i el desig que m'embolcalla
m'omple els ulls
i em vertebra les paraules.
Encara que no ho vulgui,
en cada mot que dic
hi ha un bri de tu.
Ja no puc parlar
sense que hi siguis.
|
Vivim entre marges com les paraules dins les blanques pàgines d'un llibre, atapeïdes, ordenades des que foren escrites. Inexorablement fixades ahir. Per ara restaré sotmesa; però això ja fou i el present se'ns escapa. Tot va quedant fixat com en un gran llibre mal escrit. A banda i banda els marges que el costum ens imposa i al mig nosaltres i les nostres paraules. Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002 |