Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona). Mostrar tots els missatges

12 d’octubre 2014

Espai dedicat a la lluna

Lliris de Nadal als Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Blanc verge ofert als núvols que passen
i que es transformen, meravellosos, en blanca necessitat
de dir, d'obrir flascons i perfums d'un estiu
salat que ja s'acaba.



Begonya Mezquita, dins,

Dotze poetes joves valencians. 2000

01 de febrer 2011

Sang-i-neu

Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Era una vegada un príncep que s'estava un dia en una
finestra del seu palau mirant com queia una gran
nevada. Heu's aquí que, jugant amb un ganivetet
que tenia a les mans, es féu un tall i caigué una
gota de sang damunt la neu; ell que la veu i diu:
-No em vull casar sinó amb qui es digui "Sang-i-neu"-.
I se'n volgué anar a buscar-la.

La seva mare li pregà que ho deixés córrer,
perquè no la trobaria. Més ell, ferm i més ferm,
va voler anar-se'n. Així és que féu aparellar el
seu cavall i va marxar. I es posà a córrer món,
sempre enllà, més enllà, sense mai trobar la
noia que buscava.



(Fragment)


Francesc Maspons i Labrós. Contes populars catalans, 1952



12 d’abril 2009

Homenatge a Teresa

Narcisos als Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.


Ovidi Montllor. Ovidi Montllor a Alcoi, 1974