vol dir que el món balla i quan el món balla vol dir tantes coses que només alguns poetes poden expressar. Per això la poesia exerceix aquesta fascinació de goteig que ha fet que durés fins ara i que farà que duri fins sempre si és que sempre vol dir alguna cosa. Monterroso es revela contra la imatge de la vaca mansa de muuu i llet. Hi ha una vaca que de cop també salta i balla i que potser té la veleitat d'embestir alguna paret. Poetesa immensa perquè ho farà a la seva manera sabent, a la seva manera també, que la paret que embestirà en el fons no és més que una altra construcció dels homes i les dones, miratge de maó i ciment o, si voleu, pedra o, si en voleu més encara, de idees i opinions. (Fragment del pròleg) Albert Vinyoli, dins, 11 poetes a la vaqueria, 1999 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kenya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kenya. Mostrar tots els missatges
28 de desembre 2012
Quan les paraules ballen
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ball,
Kenya,
Lafforgue [Eric],
mans,
persones,
poesia de l'esperança,
realitat,
vermell,
Vinyoli [Albert]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)