Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kiribati. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kiribati. Mostrar tots els missatges

30 de desembre 2023

Maneaba

el vell aprengué l'ofici del pare
i aquest del pare de son pare.
La construcció de la maneaba
requereix la invocació
dels esperits dels avantpassats
per entramar la comunitat
a tots els exilis i claudicacions
i enastar la docilitat
fins a l'entranya d'un poble

tres mil anys uns
sense conèixer
els europeus.
I els altres
sempre conquerits
per fenicis i cartaginesos
romans i àrabs
jueus i catòlics
catalans, castellans, alemanys...

Amb la desconfiança
que afona
es fa paret i mur
per deixar enrere
tot el perill
de la novetat de l'aliè.

Preservant els reductes
d'allò que ens defineix
de la supervivència
a través de la religió
de la xulla i del saïm
nodriment i vestigi
sustentador gloriós
i ànima de la comunitat


p. 41-43 (continua fins la pàgina 50)



Maria Antònia Massanet. Kiribati. 2015

03 d’agost 2016

què en recordarem

què en recordarem
de tan pobres illes?
El kekenu era un tigre
o un cocodril?
Era mouakena un rossinyol?
S'emplenen de llegendes
un imaginari escàs
com la terra que el sustenta.
Pobres fins i tot en esgarips.
Mancats fins i tot de predadors.

Se'n recordaran

els nostres successors
de la visió estereoscòpica
del myotragus?

Sabran de com podia alentir

el creixement
retardar la maduresa?

En reconeixeran

les narius endarrere?
La incisiva única?

Sobreviurem nosaltres, sabedors

de tota la nostra imperfecció?




Maria Antònia Massanet. Kiribati. 2015