Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6]. Mostrar tots els missatges

11 d’agost 2020

Llull i els alumnes

Us miro als ulls
i hi veig com n'és d'estrany el meu missatge.
La vostra pell de seda,
el vostre rostre nítid
són l'altra cara de l'espill
on jo em contemplo.

Les llargues nits m'han dut contemplar el riu
que baixa pel seu llit,
fent-se més ample en arribar a la mar,
per perdre's en l'oblit.

Recorro la distància, remunto als seus orígens,
l'aigua netíssima, n'amido el temps
transcorregut fins arribar al final.
Quin pòsit pel camí ha fet el riu!

Us miro als ulls de nou, teniu un esguard fràgil.
Llull era foll, us dic, els ulls se us obren.
Faig una precisió,
quedeu tranquils, riem plegats.
Us sembla un home estrany.
Llull fou, abans que res, un gran poeta.

El devorà l'amor.
Coneixeu de l'amor diverses cares?
(Veig que no és fàcil el nostre diàleg.)
Els nostres rius no poden confluir.
El vostre és curt, no ha tingut temps encar
de passar per l'estany i contemplar,
agombolat per l'aigua, un nenúfar,
de veure'l tremolar en espera d'un bes.

Desxifrar un text és capbussar-s'hi
ーprou que us ho dicー.
La immersió comporta sempre un risc,
és descobrir el fons, allò que és insondable,
veure-hi la llum, a voltes les foscúries,
saber que no s'atura el temps
o, si voleu, no ens aturem nosaltres.

Voldria que us portés un missatge, aquesta aula,
i descobrir en els textos coses més senzilles
que un mestre de poetes ja digué:
«Els homes som cos i sentiments».

                                             
De: Del temps i dels somnis (DTS)


Quima Jaume. Misterioses fruites. 2004

Edició: Rosa Ardid i Neus Aguado

18 d’agost 2016

Introducció

A posta hem deixat de remarcar la valor
en conjunt de la poesia de Ramon Llull i 
la del seu misticisme ardent, car això ens
hauria portat a fer consideracions sobre
la seva obra en general, més pròpies de
futurs volums d'aquesta col·lecció. I és que,
segons el que dèiem suara, no tot allò que
En Llull escrigué en rima és poesia, ni les
seves obres rimades -salvant casos esporàdics-
són les més interessants en aquest aspecte.
Ramon Llull poeta, en lloc no es manifesta
tant com en molts dels seus tractats escrits
en prosa, entre altres el magne Llibre de
Contemplació i la novel·la Blanquerna, que
conté aquell breviari místic que es diu
Llibre d'amic e amat.


(Fragment)


Ramon d'Alòs-Moner, dins,

Ramon Llull. Poesies, 1980

Lo desconhort, XXXVI

«Ramon, els filòsofs que existiren antigament
d'aquesta Art que tu tens no tengueren coneixement,
per la qual cosa sembla que no sigui de gran profit;
i si ella fos vera, hauria estat en el començament
pels filòsofs trobada, car llur enteniment
fou més alt que el teu. Però si no dic veritat
i l'has rebuda de Déu, estàs equivocat
quan tems que després de la teva mort véngui a no-res,
ja que tot allò que Déu dóna ve a bon compliment.
Més encara, mentre que els antics vivien,
les arts que conreaven no foren objecte de lloança,
sinó que ho han estat pels altres posteriorment.»



Ramon Llull. Cant de Ramon ; Lo desconhort, 2005

02 d’abril 2016

DE GRAVITATE MUNDI

                    Amor me fa, Sènyer, esser desirós com vivís
                    longament en ermitage.
                                                          Ramon llull


                               1
Les deixes que el mar treu fan créixer l'illa.
Escric en l'aire, amb sang, un nom de dona.


Fragment.


Ponç Pons. On s'acaba el sender. 1995

Pròleg de Francesc Parcerisas

01 de març 2015

Lo desconhort, VI

Séquia la Bova, platja de Tavernes de la Valldigna per jacové a Flickr
-Ramon! -dix l'ermità-, vós què havets perdut?
Per què no us consolats en lo Rei de salut
qui abasta a tot ço qui per ell és vengut?


(Fragment)



22 de febrer 2015

D'esperança

Escola Ramon Llull (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr

Quan per l'estela en l'albor

e s'aparèllon tuit li flor
que el sol montiplic llur color
d'esperança,


mi vest alegrança

d'una douçor, confiança


que hai en la Dona d'amor:

e adoncs deman confessor,


a tuit m'acús per pecador,






e que ell me man
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
a cells que estan servidors
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal secors
que a null pecat
no sia obligat,
pus que en sia bé confessat.






29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (2)

No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.

Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

13 de juliol 2014

A vós, Dona Verge Santa Maria

Mar Mousa Church per Hovic - Churches Album a Flickr
             (versió moderna de Climent Forner)

A vós, Dona Verge Santa Maria
es dóna tot qui es vol enamorar
de vós tan fort que ja res no voldria,
si vós no hi sou, desitjar ni estimar;
          car tot voler milloraria
          sobre tot altre que no sia
el vostre amor, vós mare de l'amor;
qui no us estima cau en desamor.



(Fragment)


Ramon Llull, dins,

09 de setembre 2013

Arbor scientae

L'enciclopèdia del bosc pertany a un període anterior
de la vida de Llull, en relació a l'enciclopèdia de l'escala.
Fou escrita durant la tardor i l'hivern de l'any 1295, quan
Llull era a Roma mirant d'interessar el papa Bonifaci VIII,
sense aconseguir-ho, en els seus plans missionals i de
croada que incloïen, com a punt principal, la propagació
de la seva gran art.


Fragment.

Frances A. Yates. Assaigs sobre Ramon Llull. 1985

Traducció de Daniel Vivern

05 de maig 2010

Dillatari

La llengua no és un problema. Com va
escriure Ramon Llull: "Si no ens entenem
per llenguatge, entenem-nos per amor", i
poc amor hi deu haver en aquell que es
comunica amb tu de forma tàctica, estudiada,
perquè et vol vendre un producte, convertir
o manipular.
...

Rimbaud va dir (era molt jove): "Cal ésser
absolutament moderns".
D'acord, però també reals, naturals i
sobretot autèntics.




Ponç Pons. Llegir, Any XI, núm. 54, des. 2006- feb. 2007, p. 7