hi troba flors hivern i primavera,
la pàtria mallorquina hi fa claror
amb l'oli de l'antiga llumenera.
con aceite de antigua cantileja.
Maria Antònia Salvà. Poemas = poemes. 2006
Tr.: Jaume Pomar
Pr. i selecció: Sebastià Alzamora
«Si mai em perdo, busqueu-me al Pedró de Pals»
Endreça al Doctor En Jaume Pi i Figueras
i a la seva dilecta esposa
Bernat de Santa Eugènia aquí a Pals,
on en pedres i murs encara brilles,
amb amor i paraules ben senzilles
jo et vull cantar les gestes triomfals.
Dels pirates anares a l'encalç
sembrant la mar de rastres i de quilles,
i per gran rei vas conquerir les illes
de Mallorca, amb gent d'aquests rodals.
Els mariners d'aquesta empordanesa
costa van afrontar la gran empresa
que els sarraïns tragué d'aquells topants.
Des d'aquest mirador tu ens assenyales
les Medes, horitzons, sorrals i cales
que obren solcs de grandesa als catalans!
Pals, 9 d'octubre de 1978
Mercè Sanpons, VDA. de Llopart, dins,
55 poetes d'avui, 1980
Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.
Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.
|
Cap an el Nord s'aixeca el mont:
els carboners hi fan la sitja,
i dins l'espai sense calitja
veuen la costa de l'enfront.
De banda a banda de la mar
les terres baixes no es coneixen;
però si els pics no es descobreixen,
ja se veuran en dia clar.
Vent de llevant boires empreny,
oh trobadors de Catalunya!
Damunt la mar que los allunya
el Puig-Major veu el Montseny.
Mallorca veu el Montserrat,
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 1981
|
A vegades pens en tu: ets una blanca fada de somriure fraula, gronxant-te suaument sobre el quart creixent, de la lluna, ocràcia com els teus ulls. A vegades pens en tu: ets un estel solitari, de brillant resplendor, que em fa l'ullet mentre dolçament somriu. A vegades somii en tu: ets una preciosa nimfa de cos tendre i alat, fent música amb l'arpa dels teus cabells rinxolats. A vegades somii en tu: ets una musa de fina túnica transparent, que em dicta aquesta cançó a mitja veu... A vegades, molts a vegades junts, fan un sempre. Tomeu Martí i Florit, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006 |
La balenguera fila, fila, La balenguera misteriosa, com una aranya d'art sutil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila,* teixint la tela per demà. La balenguera fila, fila, Girant la ullada cap enrera, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La balenguera fila, fila, Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons; veu com davallen a les fosses els que ara viuen d'il·lusions, els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar: La balenguera fila, fila, Bellugant l'aspi, el fil cabdella, i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquila, destria l'auba qui vendrà. La balenguera fila, fila, De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa qui s'enfila, de la vellura que se'n va. La balenguera fila, fila, * Mantenim la ela sense geminar per conservar la rima. Joan Alcover i Maspons. Poesia completa, 2006 |