i he mirat cap enfora:
la pluja sembla que trenqui els vidres, el vent fa tremolar els
arbres,
però no es veu res.
La nit ha caigut sobre nosaltres.
Ens queda l'esperança del migdia de demà.
Més enllà dels límits del jardí, la foscor del cel
s'estén cap a les fronteres de la llum, eixamplant
els dominis de la claredat del que és intel·ligible.
He anat cap a la taula, he agafat llapis
i paper, i he començat a escriure:
"Han vingut uns amics, aquest matí, a veure'm"
Antoni Marí (Han vingut uns amics, 2010)
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marí [Antoni 1944-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marí [Antoni 1944-]. Mostrar tots els missatges
21 de novembre 2010
28 de novembre 2009
Verdaguer
Etiquetes de comentaris:
Bacquet [Olivier],
català,
Flors d'acàcia de Constantinoble,
imaginació,
Marí [Antoni 1944-],
poesia compromesa,
poesia en xarxa,
poesia global,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)