Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marí [Antoni 1944-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marí [Antoni 1944-]. Mostrar tots els missatges

21 de novembre 2010

He fet rodar la cadira fins a la finestra

i he mirat cap enfora:
la pluja sembla que trenqui els vidres, el vent fa tremolar els
arbres,
però no es veu res.
La nit ha caigut sobre nosaltres.
Ens queda l'esperança del migdia de demà.

Més enllà dels límits del jardí, la foscor del cel
s'estén cap a les fronteres de la llum, eixamplant
els dominis de la claredat del que és intel·ligible.
He anat cap a la taula, he agafat llapis
i paper, i he començat a escriure:

"Han vingut uns amics, aquest matí, a veure'm"


Antoni Marí (Han vingut uns amics, 2010)

28 de novembre 2009

Verdaguer

fleurs d'acacia de Constantinople per Olivier Bacquet a Flickr
La seva llengua literària va dotar la tradició
d’una autoritat àulica, que li va permetre
de sobreposar-se al llenguatge literal que
havia reduït la imaginació dels seus usuaris.

...

Va estendre fins a l’infinit les possibilitats
de pensar i les de construir nous móns, implícits
en la capacitat de la metàfora de fer reals les idees.


(Fragments)


Antoni Marí. La vida dels sentits, 2004, p. 77